Doctor Martin Clau - web oficial - DMC

Aqui teniu un relat curt pseudo-fantàstic,
La Casa del Vent - Per David Clau -

EL TIPUS EN QÜESTIÓ

El tipus en qüestió debatia la seva existència entre el amenaçador i el amenizante, sempre em convidava a festes que no eren seves, un cop allà proposava recaptar fons per aconseguir droga i si els assistents oposaven resistència, primer ploriquejava i si no aconseguia res, els manava a la merda.

Sempre acabàvem amb les existències del lloc i tot seguit anàvem a per tabac.

Un cop al carrer se'ns ocorrien coses tan genials com no perdre el ritme de la quotidianitat.

Per exemple. Una nit vam entrar al bar de moda, així deia als garitos on encara li podien veure i com no, dins del seu món sempre hi ha alguna cosa que celebrar. Així que va començar la recerca de socis capitalistes per a un món millor.

Resulta que en el transcurs de les dues hores que vam estar allà, no em vaig moure de la barra, només per anar a pixar que era quan li podia veure a la porta dels serveis esperant l'oportunitat de ser convidat a una ratlla seduint això sí, amb els seus balls tribals d'abstinència i Roncola en mà.

Crec que vaig anar tres vegades a pixar i cada vegada estava més en el seu món, trencant ampolles buides i cridant en la seva llengua frases que ni ell entenia. El cambrer de moda a la ciutat es va apropar al més pur estil d'home bo amb la paciència esgotada i li va dir:

- Que cony vas? si no fos perquè et coneixem ja estaries fora d'aquest bar, sempre entres gratis, em demanes que et faci el dos per un en copes, entres a la cabina a posar discos quan ningú t'ho demana, vas al magatzem a drogar quan ni tan sols ho fem els que treballem aquí, trenques gots, ampolles i t'animes a la gent a que ho faci. Ja t'estàs tranquil · litzant o dic als de seguretat.

Ell repetia dues frases,

- Jo no he estat! Han estat ells!

Assenyalant els culpables de la seva abstinència.

En veure la situació que tantes altres vegades han acabat amb l'expulsió del tipus en qüestió, el vaig treure del bar de moda per tot seguit tirar-li del meu cotxe.

Conduint de tornada a casa em preguntava per quin motiu coneixen al tipus en qüestió i si hi havia algun pel qual valgués la pena conèixer "El tipus en qüestió".

INTRODUCCIÓ A "LA CASA DEL VENT" PEL "capità Ahab"

Recapacita i vaig tornar on l'havia deixat, vaig frenar, vaig obrir la finestra i ...

- Puja mamón

- A on anem?

- A seguir l'colocó.

Ens dirigim cap a la cau d'un camell que es feia anomenar "Capità Ahab", algú nou per a nosaltres recomanat per "El nan", ens va rebre encantat ...

- Passeu passeu, no us quedeu a mitges ...

- Hola, coneixes al Nan?

- Sí clar aquesta tarda ha passat per aquí i segur que no trigarà a tornar, jajaja puto nan viciós ...

- Ens ha dit que ...

- Sí, m'ha cridat, com voleu?

- Dos

- Molt bé però abans us convido a una ronda ...

Ens va convidar i va començar a parlar de la seva vida, de com va començar en això de la venda de coca trobant-se un fardell a la costa mentre feia submarinisme i que als 23 anys ja li van posar un envà de platí en una clínica de Cuba, una cosa que al meu amic li fascinava tant com la pel · lícula "El preu del poder" el seu heroi, Tony Montana.

El capità era un tipus agradable i alhora elegant, jo em preguntava que com ens havia de durar l'amistat amb ell ja que el meu amic sempre acabava cagándola amb tothom, li devia pasta a infinitat de camells als que ens passàvem esquivant en tot moment.

Mentre el capità parlava i el meu amic escoltava entre ratlla i ratlla, jo em vaig quedar, sense adonar-me'n, amb la mirada fixa en un quadre penjat a la paret. En ell es podia veure una casa dalt d'un penya-segat que donava al mar ...

- La Casa del vent! - Va exclamar el capità ...

- Com? - Vaig respondre amb la pregunta ...

- Aquest quadre és de "la casa del vent", una casa construïda dalt d'un penya-segat que utilitzaven els narcos per rebre la mercaderia, ara està deshabitada. El penya-segat té nombrosos passadissos des del mar que porten fins a la casa al capdamunt, diu la llegenda que el vent entra pels passadissos i crea harmonies amb tons, com si de cants de sirenes es tractaran i que si resisteixes allí més de dues nits el vent et revelarà secrets que encara ningú ha conegut ...

- Ostia! - Va dir el meu amic-aquesta coca està de puta mare!!

- Que sí, jajaja - deia el capità mentre reia ... I seguim amb el ritual del que és habitual ... Més tard va arribar el nan i es va unir a la festa ...

TAPES I CANYES

Sortim del cau del Capità Ahab els tres, el meu amic, el nan i jo, amb un colocó descomunal encara desperts com ningú, eren les dues del migdia, ens havíem passat la matinada sencera sent convidats pel capità i parlant de tot el que es torçava, vam decidir anar a prendre unes tapes i unes canyes al "Croquetes de mar" mític bar per les seves tapes i pel tracte inigualable de l'amo, el Sr Tapa, cap a nosaltres.

- Ja arriben els borratxos!! - Va exclamar rient - Unes canyes?

- I unes tapes Sr Tapa!! - Va dir el nan ...

- Ja va cony! Que sou uns pesa!!-Feia broma el Sr Tapa

- Que bé! Un altre dia més celebrant la cruel existència humana! -Va exclamar el meu amic ...

- Escolta, que el nostre ni l'hem tocat - vaig dir

- El capità és un crac, ficat en la merda fins les celles i el porta amb una alegria que no és normal-va dir el nan ...

- Bé vaig al bany i preparo alguna cosa-corrent va ser

- El meu amic és imparable ... escolta, que saps de la casa del vent? És que el capità ens va explicar que ...

- Ja, a tots ens explica la mateixa història, sé una mica més que tu, sé on es troba ... - va dir el nan ...

- On es troba el que? - Preguntava el Sr Tapa mentre ens posava les canyes i les tapes ... Al Sr Tapa no li interessava gens ni mica però segons arribava preguntava sobre la base del últim que sentia ...

- El vostre amic? Estarà al bany ficant clenchas, si és que sou uns endrogaos ... - Va marxar rient, tampoc li importava el més mínim que utilitzéssim el bany amb altres fins ...

- Bé, segueix, es troba en? Vaig preguntar

El nan es va ficar un pinxo de truita sencer a la boca per dir-me el lloc, molt propi d'ell, de seguida li va sonar el mòbil i el va atendre amb la boca plena, vaig aprofitar el moment per visitar al meu amic que era al bany. Quan vam tornar del bany el nan havia desaparegut, que cabró! Per a una vegada que alguna cosa m'interessava a la vida que no fos sexe, drogues i rock and roll, i se m'escapa el molt rata ... Va deixar una nota a la taula que deia, "penya-segats nord, antic far".

- Anem? -Li vaig preguntar al meu amic

- Sense pagar? - Va preguntar ell

- No oncle, que si anem als penya-segats nord!! - Vaig replicar ensenyant-li la nota

- Ah! Suposo que sí, tu condueixes, jo no tinc on anar i estic superposat ...

- Jo també, jejejeje

Ens acabem les canyes i les tapes, i ens vam anar cap al cotxe.

VIATGE AMB COTXE

- Escolta, que fem?

- Anem als penya-segats nord, vull veure aquesta casa i passar-hi dues nits, tinc mantes aquí, tu tens això, agafem beguda, porros i menjar per a aquesta nit i la següent ...

- D'acord, no segueixis! mola ...

Mentre conduïa sentia que la meva vida canviaria des d'aquest precís moment en què vam decidir fer alguna cosa diferent. En el casset: The Cramps, Sex Pistols, Teenage head ...

Eren les tres menys vint de la tarda, vaig calcular dues hores, encara seria de dia i podríem acampar ...

Feia un bon dia, bona temperatura, assolellat, observàvem el trajecte com si d'una "road movie" es tractés, esperant al "diable sobre rodes" córrer darrere nostre o trobar a "la dona morta de la corba" recollir-la i tenir una xerrada inquieta, tenir una trobada amb la família de "leather face" ... Això només passava en les nostres ments o si més no en la meva.

Arribant a la zona dels penya-segats nord, el temps semblava no haver canviat en la vida, ennuvolat, humit i gris, de fet el terreny rocós, gairebé sense vegetació, sense vida, cap tètric al passeig observant cares en les roques que ens miraven i indicaven que hi teníem poques coses a fer, que no se'ns havia perdut res. Avui dia fins a una roca s'equivoca. Seguim per la sinuosa carretera que conduïa a la fi del món i una mica més enllà, passat un far en ruïnes però amb llums d'aeroport, vaig poder albirar una cosa semblant al que vaig veure en aquell quadre ...

- La casa del vent!! - Vaig exclamar

- Que? Com? Què passa? - Preguntava el meu amic, s'havia quedat mig catatònic per les corbes ...

- Aquí està! La veus? Estem arribant!

Era com en el quadre, una miniatura de la casa del "Comte Dràcula" o almenys així la volia veure jo, just a la vora d'un penya-segat.

LA CASA DEL VENT

Algú ens va facilitar el camí fins a la casa. El pintor del quadre, no m'interessa qui si no què, encara que pensés en l'autor de l'obra. Fora el que va ser estava fora i ho veia des de fora, no va pintar aquesta puta casa per dins ni de casualitat! El nan, per què va deixar aquesta nota? Vaig suposar de seguida que el nan era un fill bastard del capità Ahab el qual va pintar aquest quadre i que segur que per aquests penya-segats va ser on va començar tot per a ell, la vida de marxant, etc ... Vaig suposar molt però, vaig encertar en alguna cosa? Encara no ho sé ...

Encara era de dia però en estar tan ennuvolat semblava vespre, ens dirigim a la casa examinant bé el terreny, la casa semblava estar ben conservada, tenia dues plantes, ens acostem i mirem per les finestres cap a dins de la casa.

- Col · lega, aquesta casa sembla estar habitada-va dir el meu amic

- Sí, però veus algú? Jo no, a més el capità Ahab va dir que no vivia ningú aquí, entrarem ...

Comencem a forçar el pany i ho vam aconseguir ...

- Vostè primer-va dir el meu amic

L'interior era més acollidor que tot el que hi havia fora, inspeccionem bé tota la casa i ...

- Mira! A sobre de la xemeneia! És el mateix quadre!-Vaig exclamar, M'hi vaig acostar i el vaig observar bé, era el mateix, idèntic només que amb tres diferències que no vaig voler comentar en el moment, es podia albirar el meu cotxe en el mateix lloc aparcat i les altres dues eren dos cossos precipitant-se al buit ... Em vaig quedar paralitzat i no es va acudir res més que dir ...

- Bé, posa't una ronda que vaig a fer foc.

- Oïda cochina!!

Em vaig ajupir per veure els troncs que hi havia al costat, el meu amic es disposava a fer les dues ratlles, les tenia escampades ja quan de sobte un cop de vent o una brisa forta se les va portar volant ...

- Merda! Tanca la porta que hi ha corrent!! -

Exclamar el meu amic

- Si està tancada!

- Doncs la finestra!

Era una cosa increïble, el vent cada vegada bufava més fort, va ser llavors quan em vaig dirigir a comprovar les finestres i la porta, estaven tancades!! El vent adquiria graus de força cinc dins de la casa, tot es movia com si fos un terratrèmol, els rugits eren desagradables, ni harmonies ni pollades de l'estil ... Tots dos, tombats a terra, el meu amic sota la taula cridant-me una cosa que no podia entendre. Vaig poder arribar fins al pom de la porta, la vaig obrir i treure el cap el cap fora, fora no cap vent, més aviat calma i la boira començava a fer acte de presència. De sobte l'huracà casolà va parar de carregar ...

- Jooder, que flipe! Oncle en la meva fotuda vida no havia vist res igual-Vaig dir

- Anem-nos d'aquí col · lega! - Repetia el meu amic des de sota la taula ...

- Calma't, demà ens anirem, anem a sopar alguna cosa i intentar dormir ...

El sopar va estar bé, vam poder escalfar pots de fabada, beure vi i caure rodons sota les mantes ... Va ser una nit tranquil · la ...

DIUMENGE DIA FESTIU

Cap anys que no gaudia d'un diumenge assolellat fora de la ciutat, en despertar el meu amic estava fent cafè ...

- Bon dia! Aquí hi ha de tot! Cafè, gas, aigua, llet ... Mira mira - Assenyalava uns armaris rebost oberts-I a sobre no hi ha res caducat!!

- Que bé, Marxem d'aquí col · lega que no em dóna molt bona espina ...

- A més he descobert una porta que dóna a un passadís per sota de la casa, podem fer una incursió a veure que és el que hi ha, hi ha llum elèctrica però no m'atreveixo a anar sol ...

Ens vam quedar en silenci uns segons, podíem sentir el vent recórrer aquells passadissos, aquesta vegada sí que produïa harmonies, cants de sirenes, una cosa màgica que va durar tot just un minut ...

- Està bé, fem un ull i ens anem després de dinar ... - Li vaig dir.

Ens endinsem pel passadís, més endavant cada vint metres unes escalinates tallades a la roca massissa, una instal · lació de llum digna d'estació de metro i els cants de sirena cada vegada més a prop ...

De sobte, es va apagar la llum, els cants de sirena es barrejaven amb les veus d'uns homes dalt a la casa, podíem sentir

- Són aquí! Encontradlos i porteu-los vius!!

Ens caguem en els pantalons, ens vam abraçar l'un a l'altre ia les palpentes ens recolzem a la paret en silenci ...

Els de dalt van encendre la llum i sense pensar-ho dues vegades vam començar a córrer cap avall per les escalinates i altres passadissos fins arribar a una cova que donava al mar, allà una mena de dic construït i una rampa on atracaven els narcos.

El soroll d'una llanxa que provenia des del mar s'acostava cada vegada més, vam decidir amagar i esperar que alguna acció ens convidés a reaccionar intel · ligentment.

Era una planadora amb dos homes dins, ràpidament la van pujar per la rampa i van començar a descarregar fardells, la tranquil · litat i la rapidesa amb què ho feien era admirable, entre ells no parlaven, no calia, la feina és la feina. No sabien que estaven sent observats per nosaltres i per algú més ... Un cop descarregada la mercaderia ...

- Alt! Policia! Amunt les mans!

Els van capturar, van emmanillar i van pujar a la casa. Dos d'uniforme d'assalt van quedar vigilant la mercaderia.

Més tard se sentien crits de tortura i seguit el mateix rugit de la nit anterior, crits i més crits. Els dos vigilants van rebre una ordre urgent de pujar, aprofitem aquest moment i sortim fora de la cova agafats a les roques, desesperats.

Algú precipitant-se al buit, eren dos cossos donant-se cops contra les roques, sonava a ossos trencats ... Eren els dos homes de la llanxa, van caure a deu metres d'on estàvem.

Vaig suposar que estarien buscant els ocupants del cotxe aparcat, el meu, i més em vaig cagar sobre ... Estàvem paralitzats, no sabíem que fer, si sortir i explicar-los que estàvem allà per una experiència màgica o agafar la llanxa i sortir escopetejats d'allà ... Però , i el cotxe? Sabrien les nostres dades o més aviat els meus ...

Els crits de tortura seguien produint-se, i una successió de trets ressonava per l'interior de la cova i en menys d'un minut, silenci. Va passar una hora i no percebíem moviment enlloc.

- Vaig a pujar-li vaig dir al meu amic

- Ets boig-replicar ell

- No podem estar aquí molt temps, si hi ha via lliure ens deixem anar d'aquí cagant llets ...

FUGIDA I DESENLLAÇ

Vaig ser cautelós en l'ascensió fins a la casa, no sentia cap soroll i els cants de sirena tornaven a la normalitat. Vaig arribar fins a la porta de la casa i treient una mica, vaig veure els cossos estesos dels policies eren sis, dos amb trets al cap i els altres quatre, penjats en diferents bigues. Vaig entrar i em vaig quedar bocabadat sentia passos d'algú pujant des de la cova corrent, era el meu amic amb un fardell a la mà.

- Que fas? Estàs boig? Deixa això i anem-nos d'aquí!!

- Però si el teu m'has dit que pugés amb un fardell i ... Ostia!! -Sense pensar més sortim de la casa amb les nostres coses, el fardell i el quadre dels collons.

Vam córrer fins al cotxe, ens vam ficar, arranquem i sortim escopetejats.

Dins el cotxe encara amb el cor a mil revolucions li vaig preguntar.

- Que cony era això que vas sentir?

- He sentit que us veu cridant-me que agafés un fardell i pugés ràpid fins a la casa ...

- Collons, tio, et juro que no vaig dir res ...

- I tu, per què has agafat el quadre? - Em va preguntar

- No ho sé, potser m'ho van ordenar les sirenes de la mateixa manera que a tu et van dir això del fardell i ...

- Ostia!! Aquesta coca està de puta mare!!

En el casset: Bob Dylan, Blowing in the wind

FI